Els Viatgers De La Gran Anaconda

Mongòlia se'ns presenta en l'imaginari com un tapís verd infinit, tot i que aquesta imatge només es veu a l'estiu i a les zones d'estepa. Però Mongòlia també té muntanyes. És a l'"aimag" (província) de Bayan-Ölgii, als peus dels massís de l'Altai, a l'extrem oest del país, on habiten els kazakhs, poble nòmada, coneguts per una de les seves grans aficions: l'ensinistrament d'àligues per caçar. Ölgii, la capital, és una modesta però extensa població al peu de les muntanyes, amb carrers de terra, pocs edificis i molts "gers". De fet, les tendes circulars dels kazakhs formen barris. Ölgii és el nucli de la comunitat kazakh, que en aquest cas ha aparcat temporalment el nomadisme i fa vida a la ciutat. Però l'antropòleg Francesc Bailón es dirigia cap als campaments kazakhs de les muntanyes de l'Altai. Calia travessar desenes de quilòmetres d'estepa deserta per pistes de terra, creuar portes solitàries i deixar enrere parades d'autobús que esperaven passatgers enmig del no-res.